 |
Hoy volveré a soñar en ti
|
||||||||||||||||||||
Els pensaments de la Laura... Sóc mare de dos fills, noi i noia. Des de petits els varem inculcar amb son pare, el respecte per les persones i la diversitat. Recordo però com donades les circumstàncies, incidia més amb la meva filla “Nena, que quan siguis gran cap home et mantingui, sigues independent, i que si estàs amb algú sigui per que l’estimes. No et deixis fer mal per ningú” El resultat d’aquest adoctrinament és una dona lliure, casada per amor, treballadora, amb sentit comú i sobretot molt d’amor propi. La meva nena, és ja una dona de 34 anys i me’n sento orgullosa. Ara però penso que potser aquest adoctrinament sobre la llibertat, el no deixar-se maltractar, l’ésser lliure, independent, etc potser l’hauria d’haver rebut també el meu fill. I no és que el noi visqui malament, ans al contrari… hem tingut la sort de que es casés amb una dona com cal. Treballadora, carinyosa, i sobretot persona de bon cor i digne. Però donades les circumstàncies socials en que fins i tot des de certs estaments públics es fa apol.logia de la violència en contra dels homes, sento que potser les mares hauríem també d’haver ensenyat als nostres fills que ells també podíen ésser maltractats i a defensar- se’n. Ahir mateix a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Barcelona) DUODA Centre de Recerca de la UB, col.laborant l’Institut Català de la Dona, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Ministerio de Igualdad, entre d’altres, patrocinaven un event en que entre d’altres llibres es comercialitzava l’SCUM (també conegut com “el exterminio del hombre”) llibre que des de l’any 1984 es va titllar d’apol.logia de la violència contra el genere masculí. Amb els nostres diners, els de tots, volen minar una guerra terrible. Ha cambiat tant la societat en 25 anys! I és que de víctimes s’ha passat a ésser botxí, sense cap mirament, en recerca de la venjança… No obstant crec que ens equivoquem. Cerquem venjança en una generació majoritàriament innocent.
<<< Laura |
|||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
 |
Què és la custòdia compartida? | |
La custòdia compartida és el dret que tenen els fills a ser atesos en igualtat per ambdós progenitors. Igualtat tant en quantitat com en qualitat de temps, és a dir, poder fer de pares en totes les àrees de les seves vides. Però no es tracta d'un mètode rígid. Precissament un dels seus principals avantatges és la seva flexibilitat, que permet adaptar-se a la situació particular dels dos progenitors per a que ambdòs puguin tenir un contacte i dedicació màxima vers els fills. |
||
|
Beneficis que reporta als fills una custòdia compartida | |
 |
Forma d'entendre la vida i l'educació | |
| Els dos progenitors de ben segur tenen una forma diferent d'entendre la vida i l'educació. És bo per als nens que puguin rebre també la perspectiva del seu pare i no quedi anul·lada per la de la seva mare. Exercint en igualtat de condicions el paper de pares, els nens poden rebre les dues perspectives i integrar-les sense conflicte. De la mateixa manera que aprenem a actuar de forma diferent en situacions diferents (familia, amics, treball…), ells aprendran a comportar-se de diferent manera en les dues situacions i guanyaran en nombre de recursos, opcions i perspectiva. | ||
|
Vençuts i visitants | |
| Amb la custòdia compartida, cap dels progenitors es converteix en “visitant”. Els nens tenen un pare i una mare. La mare és millor mare de la mateixa manera que el pare és millor pare. És el natural. Seguir tenint un pare i una mare és el millor per a l'estabilitat emocional dels nens: poden separar el fet que els seus pares ja no s'estimin del fet que els dos els estimen a ells. No tenen sensació d'abandonament. Amb una custòdia exclusiva per a la mare, el pare es converteix en un "vençut" i la mare en "vencedora" i es fa pagar als nens la frustració i amargura que un dels progenitors pugui haver anat acumulant i direccionant cap a l'altre progenitor. Voler privar a un pare del seu dret i el seu deure d'exercir com a tal, no és un fet en benefici dels fills. És, simplement, fer-los víctimes del desacord dels seus pares. | ||
|
Manipulació i síndrome d'alienació parental | |
| Amb una custòdia compartida, cap dels progenitors pot manipular els nens. El contacte continuat i quotidià amb el pare i amb la mare, els permet de contrastar amb l'experiència allò que se'ls diu. Si un progenitor parla malament de l'altre, els nens poden veure, escoltar i sentir la realitat quan estiguin amb ell, evitant així que la desestabilitat d'algun dels seus progenitors pugui transmetre's als nens o que se'ls faci víctimes del síndrome d'alienació parental, per exemple. La custòdia compartida és una opció recolçada pel sentit comú (per cert, el menys comú dels sentits) i és una responsabilitat social que la Justícia d'aquest país té pendent. Permetre la manipulació d'un menor per part d'un dels progenitors (sigui pare o mare) és permetre el maltractament infantil ja que és molt dur per a un nen que un dels seus pares critiqui l'altre, li expliqui fets reals o inventats que no tenen edat d'assimilar, l'inciti a mentir i es possicioni devant d'ell com a posseïdor de la veritat absoluta o com a víctima a la qual el nen ha de consolar. Hi ha molta “literatura” sobre els drets del nen i amb una custòdia exclusiva es facilita al progenitor “beneficiat” que vulneri impunement tots aquests drets. Una custòdia compartida, quan ambdós progenitors estan en condicions d'assumir-la de la mateixa manera que l'assumien quan estaven junts com a parella, és la manera més raonable i més natural d'evitar un maltractament al menor tan greu com la manipulació del seu benestar per part d'un dels seus progenitors. | ||
|
Ser pare... | |
| Pare no és simplement aquell que dóna la vida sinó el que dóna l'amor. Privar un home que estima els seus fills del contacte quotidià amb ells, és privar-lo del seu dret i el seu deure de ser pare i és deixar els nens orfes. Una persona sotmesa a un régim de visites i sotmesa al criteri exclusiu i “interessat” de la mare, no pot exercir el seu paper de pare d'una forma relaxada i natural. | ||
|
Capacitat dels progenitors | |
| Suposar que la mare és més capaç que el pare, és una cosa ridícula al segle XXI. Que el pare hagi de demostrar la seva competència com a pare i que a la mare se li doni per suposada la seva competència com a mare, és una irresponsabilitat social molt greu. Precisamente per això, és lògic que tots els pares demanin i tinguin la possibilitat de continuar exercint de pare, una cosa que per unes lleis caduques, uns interessos dineraris foscos i unes persones molt poc preparades, encara hem de "demanar". | ||
|
||||||
|
||||||
