 |
Què és la custòdia compartida? |
| |
La custòdia compartida és el dret que tenen els fills a ser atesos en igualtat per ambdós progenitors. Igualtat tant en quantitat com en qualitat de temps, és a dir, poder fer de pares en totes les àrees de les seves vides. Però no es tracta d'un mètode rígid. Precissament un dels seus principals avantatges és la seva flexibilitat, que permet adaptar-se a la situació particular dels dos progenitors per a que ambdòs puguin tenir un contacte i dedicació màxima vers els fills.
No oblidem que estem parlant d'un dret dels fills, i que alhora és un deure tant de les mares com dels pares. |
|
Beneficis que reporta als fills una custòdia compartida |
|
Forma d'entendre la vida i l'educació |
|
| |
Els dos progenitors de ben segur tenen una forma diferent d'entendre la vida i l'educació. És bo per als nens que puguin rebre també la perspectiva del seu pare i no quedi anul·lada per la de la seva mare. Exercint en igualtat de condicions el paper de pares, els nens poden rebre les dues perspectives i integrar-les sense conflicte. De la mateixa manera que aprenem a actuar de forma diferent en situacions diferents (familia, amics, treball…), ells aprendran a comportar-se de diferent manera en les dues situacions i guanyaran en nombre de recursos, opcions i perspectiva. |
|
Vençuts i visitants |
|
| |
Amb la custòdia compartida, cap dels progenitors es converteix en “visitant”. Els nens tenen un pare i una mare. La mare és millor mare de la mateixa manera que el pare és millor pare. És el natural. Seguir tenint un pare i una mare és el millor per a l'estabilitat emocional dels nens: poden separar el fet que els seus pares ja no s'estimin del fet que els dos els estimen a ells. No tenen sensació d'abandonament. Amb una custòdia exclusiva per a la mare, el pare es converteix en un "vençut" i la mare en "vencedora" i es fa pagar als nens la frustració i amargura que un dels progenitors pugui haver anat acumulant i direccionant cap a l'altre progenitor. Voler privar a un pare del seu dret i el seu deure d'exercir com a tal, no és un fet en benefici dels fills. És, simplement, fer-los víctimes del desacord dels seus pares. |
|
Manipulació i síndrome d'alienació parental |
|
| |
Amb una custòdia compartida, cap dels progenitors pot manipular els nens. El contacte continuat i quotidià amb el pare i amb la mare, els permet de contrastar amb l'experiència allò que se'ls diu. Si un progenitor parla malament de l'altre, els nens poden veure, escoltar i sentir la realitat quan estiguin amb ell, evitant així que la desestabilitat d'algun dels seus progenitors pugui transmetre's als nens o que se'ls faci víctimes del síndrome d'alienació parental, per exemple. La custòdia compartida és una opció recolçada pel sentit comú (per cert, el menys comú dels sentits) i és una responsabilitat social que la Justícia d'aquest país té pendent. Permetre la manipulació d'un menor per part d'un dels progenitors (sigui pare o mare) és permetre el maltractament infantil ja que és molt dur per a un nen que un dels seus pares critiqui l'altre, li expliqui fets reals o inventats que no tenen edat d'assimilar, l'inciti a mentir i es possicioni devant d'ell com a posseïdor de la veritat absoluta o com a víctima a la qual el nen ha de consolar. Hi ha molta “literatura” sobre els drets del nen i amb una custòdia exclusiva es facilita al progenitor “beneficiat” que vulneri impunement tots aquests drets. Una custòdia compartida, quan ambdós progenitors estan en condicions d'assumir-la de la mateixa manera que l'assumien quan estaven junts com a parella, és la manera més raonable i més natural d'evitar un maltractament al menor tan greu com la manipulació del seu benestar per part d'un dels seus progenitors. |
|
Ser pare... |
|
| |
Pare no és simplement aquell que dóna la vida sinó el que dóna l'amor. Privar un home que estima els seus fills del contacte quotidià amb ells, és privar-lo del seu dret i el seu deure de ser pare i és deixar els nens orfes. Una persona sotmesa a un régim de visites i sotmesa al criteri exclusiu i “interessat” de la mare, no pot exercir el seu paper de pare d'una forma relaxada i natural. |
|
Capacitat dels progenitors |
|
| |
Suposar que la mare és més capaç que el pare, és una cosa ridícula al segle XXI. Que el pare hagi de demostrar la seva competència com a pare i que a la mare se li doni per suposada la seva competència com a mare, és una irresponsabilitat social molt greu. Precisamente per això, és lògic que tots els pares demanin i tinguin la possibilitat de continuar exercint de pare, una cosa que per unes lleis caduques, uns interessos dineraris foscos i unes persones molt poc preparades, encara hem de "demanar". |
